Intel·ligència vegetal

Basat en els articles «Intel·ligències no humanes», de l’Eva Rexach, publicat a la web de Kosmópolis, i “Intel·ligència vegetal” de la Montserrat Serra, publicat a Vilaweb, sobre la conferència de l’Stefano Mancuso a Kosmòpolis.

El neurobiòleg Stefano Mancuso planteja una idea nova, la intel·ligència de les plantes: «Estem acostumats a considerar la intel·ligència en relació amb els éssers humans i amb els animals que s’assemblen a nosaltres… Això no passa amb les plantes: no tenen cara, ni òrgans i els seus temps són molt diferents. Per això ens costa identificar-les com a éssers intel·ligents.»

I això ens du a reconsiderat el terme intel·ligència. Des d’un punt de vista animal, és la capacitat, per part d’un òrgan especialitzat, d’elaborar els pensaments necessaris per a una acció, moure’s, alimentar-se, etc., que té com a finalitat l’èxit evolutiu de l’individu, i amb aquest el de l’espècie. Fent el camí invers, l’èxit de les plantes en entorns hostils pot ser atribuït a la intel·ligència, però sense el duet pensament-acció, i sense òrgans especialitzats, quina mena d’intel·ligència és? Es tractaria d’una intel·ligència evolutiva i col·lectiva, que du a resoldre els problemes d’una altra manera.

Fa uns dies, a Kosmópolis, el neurobiòleg sicilià Stefano Mancuso, director del laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal a la Universitat de Florència, parlà de la intel·ligència de les plantes.

A diferència dels animals, la planta veu, sent, respira, es nodreix i raona amb tot el cos. Aquesta manera de funcionar és més lenta, però més robusta, segons en Mancuso. Atès que per a ell la intel·ligència és la capacitat per resoldre problemes, les plantes en són expertes, donat que poden sobreviure en entorns insòlits.

En Mancuso va explicar com funciona la intel·ligència vegetal: per exemple, les plantes es mouen sense utilitzar l’energia interior, sinó a través de l’energia ambiental (vent, humitat, aigua, etc.). Tots coneixem exemples, però ell destacà el d’una llavor de la família dels geranis que té una forma i produeix un moviment que li permet enterrar-se tota sola. També assenyalà com els gira-sols basteixen relacions socials, assenyalant que un gira-sol col·locat d’adult en un altre camp de gira-sols no sobreviu. Segons en Mancuso la raó està en el fet que aprenen junts des de petits el moviment harmònic i compassat propi dels gira-sols. Tot i que un bioquímic més aviat investigaria possibles interaccions químiques, també en aquest cas no deixaria de ser una mostra d’intel·ligència vegetal.

En Mancuso afegí que les plantes senten d’una manera molt més immediata que els animals. Els és precís atès que l’animal no necessita tanta anticipació, perquè es pot moure. El científic diu que han comprovat que una única arrel és capaç de captar entre quinze i vint paràmetres físics i químics diferents, d’una manera contínua.

Fotografia de l’article “South American vine is a masterful mimic” de la Sarah Zielinski, publicat a Science News. La V indica les fulles de la Boquila i la T la de la planta per on grimpa.

Gràcies a pigments diferents de la clorofil·la, com ara el fitocrom i el criptocrom, les plantes poden percebre la duració del dia o la presència d’altres plantes en el seu entorn. Però, segons sembla, algunes perceben les formes també. Són interessants les experiències dels biòlegs xilens, Gianoli i Carrasco-Urra, que es van adonar que la planta trepadora Boquila trifoliolata adapta les seves fulles a les dels arbres que va trobant. Això provoca a en Mancuso diverses preguntes: com pot aquesta planta canviar el seu cos en un procés tan ràpid? I com sap allò que ha d’imitar?

Finalment, en Mancuso va dir que els experiments demostren que les plantes són conscients del comportament de les altres plantes i de l’ambient físic on es troben. En aquest punt, el neurobiòleg segur que trobaria interessant la recerca sobre comunicació química entre les plantes (p.e. com a introducció, una ressenya: http://edis.ifas.ufl.edu/hs186 , i dos llibres Relaciones químicas: una revisión a las aleosubstancias vegetales, i The History of Allelopathy).