Hibridació de plagues

De l’article “Hybridization and gene flow in the mega-pest lineage of moth, Helicoverpa“, de Craig J. Anderson, John G. Oakeshott, Wee Tek Tay, Karl H. J. Gordon, Andreas Zwick and Tom K. Walsh, del CSIRO, publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences.

El cuc del cotó (Helicoverpa armigera), està àmpliament estès a Àfrica, Àsia i Europa i causa danys a més de 100 cultius, inclosos el blat de moro, el cotó, el tomàquet i la soja, per valor de milers de milions de dòlars l’any. És extremadament mòbil i ha desenvolupat resistència a tots els plaguicides que s’empren contra ell. Posseeix una diversitat genètica relativament alta, que pot contribuir a les seves capacitats adaptatives i invasores molt elevades. Aquesta plaga ha estès recentment la seva distribució històrica des del Vell Món cap a les Amèriques, on ja està provocant un dany de centenars de milions de dòlars cada any. L’espècie adquireix de notòriament ràpida resistència als plaguicides. Fins ara l’espècie mostra poca evidència d’estructura de població per sota del nivell de subespècie, permetent la ràpida propagació de les resistències. Per un altre costat, l’adult d’ H. armigera també és adepte a migracions de llarg abast.

Per un altre costat, hi ha una plaga nadiua americana estretament relacionada genèticament, el cuc del blat de moro o cuc elotero (Helicoverpa zea), tot i ser perjudicial, té una resistència comparativament limitada als plaguicides, i un rang d’amfitrions menor.

Després de la invasió d’Amèrica del Sud pel cuc del cotó, científics australians del CSIRO (Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation) han confirmat la hibridació, al Brasil (on es detectà l’Helicoverpa armigera el 2013), de les dues arnes originant una plaga nova. La combinació en forma d’un nou híbrid amb noves combinacions de gens adaptatius, i límits geogràfics il·limitats, és motiu de gran preocupació.

Els científics van confirmar que entre el grup d’erugues estudiades, cada individu era un híbrid. Cap dels dos híbrids va ser el mateix que suggereix un “eixamplament híbrid” on diverses versions de diferents híbrids poden estar presents dins d’una sola població.

És rellevant que entre els híbrids brasilers tenien un 51 per cent de l’Helicoverpa zea, però alhora també un gen de resistència conegut de l’Helicoverpa armigera.

A més de l’impacte a Sudamèrica, les estimacions recents estimen que el 65 per cent de la producció agrícola dels EEUU corren el risc de ser afectades pel cuc de cotó. Per això aquesta investigació té el potencial d’impulsar canvis en les prioritats de recerca.

Els científics australians del CSIRO, també indiquen que a Austràlia, el cuc del cotó ataca més cultius i desenvolupa molta més resistència als plaguicides que el cuc del blat de moro, i temen la possibilitat d’hibridació o l’arribada d’híbrids.

Tot i que una combinació d’insecticides controla actualment aquestes plagues a Austràlia, és important estudiar més les plagues per aconseguir una gestió sostenible a llarg termini a tot el món.