Producte de proximitat avui

tarongesexport

Donada la dificultat de transport, la venda de fruita i verdura de proximitat i de temporada ha sigut l’únic model possible durant segles. Però arribat el segle XX i les millores en el transport, aquest model va anar canviant gradualment, primer amb les exportacions de producte de temporada, com ara taronges, després fruites i verdures més sensibles als cops, i finalment convertint els mercats en llocs on tot l’any es pot trobar de tot, procedent de qualsevol racó del món.

Aquest canvi, la possibilitat de trobar qualsevol verdura i quasi qualsevol fruita en tots els moments de l’any en principi es positiu, però també té aspectes negatius. La necessitat de mantenir uns preus raonables implica una logística de grans quantitats, que alhora implica una industrialització de les collites i maduracions. Cal que les collites madurin el més uniformement possible, i a ser possible cal que els fruits madurin a punt de ser venuts, perquè si no fan abans del transport, es perdria molta collita degut a la major fragilitat dels fruits.

La maduració uniforme es pot aconseguir amb unes plantes de genètica curosament escollida en aquest sentit i amb l’ús de cambres de conservació/maduració. Pel que fa a la genètica, cal considerar que la maduració uniforme pot aconseguir-se en cereals o altres plantes de cicle ràpid com les gramínies, però en hortícoles i fruiters ja és una altra cosa.

La maduració tardana, en alguns casos es pot aconseguir mitjançant la incorporació de gens en aquest sentit, per exemple en tomàquet, si bé palativament aquestes varietats no valguin gran cosa. En altres casos, com la pera o la poma, s’aprofita que els fruits són climatèrics (que segueixen madurant un cop collits) per collir fruita verda i conservar-la en cambra fins al moment de la venda. Tot i això, el gust d’una fruita madurada en l’arbre és superior al d’un fruit madurat en cambra.

camarafruita

Les cambres de maduració a vegades també s’empren en fruits no climatèrics, com les taronges, on els tractaments es limiten a desverditzar la pell per a donar la impressió de que el fruit és madur, quan en realitat no ho és. Això sol succeir a principi de temporada, per aconseguir vendre abans que el mercat s’empleni de cítrics, i aconseguir millor preu.

Aquesta sofisticació tècnica i logística, així com les tècniques intensives de conreu permeten alimentar milions de persones, que d’altra manera no es podria. De fet, tot i que hi hagi llocs al món on es passa gana, de forma global sobra aliment.

La superproducció d’aliments ha permès als països desenvolupats l’aparició o el retorn a altres tècniques de conreu i distribució, potser menys efectives, però també menys agressives amb el medi ambient. En els darrers anys ha aparegut una gran oferta de producte de proximitat i temporada, sovint recuperant varietats locals de gran qualitat, i normalment amb conreu ecològic. Tot plegat permet una gran qualitat del producte, que no necessàriament s’escapa gaire de preu respecte a la producció intensiva, atès que els costos logístics es redueixen dràsticament.

Alguns exemples de productors ecològics i alhora distribuïdors de proximitat a Catalunya i València són: De l’horta a la portaEn mitja fanecà, Doctor Veg, I love food o La Fanecà, entre molts altres.

Aquest tipus de producció no podria donar aliment a tota la població, però la seva presència es una fita de qualitat que obliga a la producció intensiva a no allunyar-s’hi en excés. Per exemple, davant les dues tendències agrícoles modernes, l’ús d’OGM dissenyats per poder augmentar les dosis de plaguicides (no confondre amb la totalitat dels OGM), versus l’agricultura integrada (en la que es tendeix a reduir l’ús de plaguicides), la presència de l’agricultura ecològica pot ser un factor que decanti l’agricultura cap a la segona opció, més respectuosa amb el medi ambient.

Què manca, potser, a aquesta nova oferta de proximitat? És una oferta relativament nova i li cal normalitzar-se més, que tot-hom conegui la seva existència, o que fins i tot tingui espai propi als supermercats. Potser per això pot ser interessant oferir una imatge conjunta que abasti més enllà l’etiqueta d’agricultura ecològica, com ara una etiqueta que també identifiqui el producte de proximitat, una etiqueta que existeix a nivell de Catalunya i que caldria estandarditzar a nivell europeu.