Ratpenats i control de plagues

De l’article “Els ratpenats: un tresor per al control de plagues“, del Xavier Puig Montserrat amb fotos de l’Oriol Massana, publicat a Agrocultura.

La societat va essent més i més conscient del paper rellevant que poden tenir els ratpenats en el control de plagues. Aprofitar el potencial de la natura per regular els ecosistemes; aquest és el fonament del control biològic. Sabem que els ratpenats, com altres depredadors naturals, poden ajudar a controlar tant plagues agrícoles que afecten els cultius, com d’altres que suposen un problema per a la salut humana.

Els factors que converteixen els ratpenats en reguladors de plagues són la seva voracitat (mengen fins a un 50% del seu pes en aliment cada nit); la dieta variada; la capacitat d’adaptar-se a multitud d’hàbitats diferents i el fet que estan actius durant els mesos més càlids, quan també hi ha la major part de plagues. Estudis recents demostren la importància econòmica a gran escala que tenen els ratpenats. Concretament al conjunt dels EUA caldria invertir uns 22.000 milions de dòlars en pesticides cada any per mantenir les plagues a ratlla si desapareguessin els ratpenats.

Fins i tot pel que fa als mosquits, s’ha comprovat que la presència de ratpenats redueix de forma significativa el nombre de femelles que depositen ous. Al Delta de l’Ebre, els signataris d’aquest article han comprovat com els ratpenats fan baixar les poblacions del barrinador de l’arròs per sota del llindar de tractament, estalviant un mínim de 40 euros per hectàrea només en tractaments. El més rellevant d’aquest cas particular és que té lloc en unes parcel·les de cultiu on la densitat de plaga era elevada i on les maresmes circumdants actuen, teòricament, com a reservori de la plaga, fent molt improbable a priori que s’arribi a una regulació natural. Sis anys després que es col·loquessin a la zona unes 80 caixes refugi per a ratpenats, ja s’hi havia instal·lat uns 3.500 ratpenats, que són els responsables de mantenir a ratlla el barrinador de l’arròs.