Relació entre fungicides i disminució de les poblacions d’abelles i abellots

De l’estudi «Landscape predictors of pathogen prevalence and range contractions in US bumblebees» de Scott H. McArt, Christine Urbanowicz, Shaun McCoshum, Rebecca E. Irwin, Lynn S. Adler, publicat Per la Royal Society, l’estudi “Crop Pollination Exposes Honey Bees to Pesticides Which Alters Their Susceptibility to the Gut Pathogen Nosema ceranae“, de Jeffery S. Pettis, Elinor M. Lichtenberg, Michael Andree, Jennie Stitzinger, Robyn Rose, i Dennis vanEngelsdorp, publicat per Plos, i l’article «Alarming link between fungicides and bee declines revealed», del Damian Carrington, publicat al The Guardian.

 

La caiguda generalitzada de les abelles i altres pol·linitzadors (fins a la meitat de la pol·linització és realitzada per espècies silvestres) és preocupant pot arribar a afectar el 75% dels conreus per a alimentació. Alguns plaguicides (com ara els neonicotinoides, en procés de prohibició a la UE), la destrucció dels hàbitats, les malalties i el canvi climàtic estan implicats en les disminucions de les poblacions, però s’ha investigat relativament poc sobre la complexa qüestió de quins factors causen més dany.

Imatge de “Crop Pollination Exposes Honey Bees to Pesticides Which Alters Their Susceptibility to the Gut Pathogen Nosema ceranae”

En un estudi a diversos Estats dels EEUU (North Carlonia, New Jersey, Whashington, etc.), sobre pol·len transportat als ruscs per les abelles per esbrinar les combinacions de plaguicides presents. Es van detectar 35 plaguicides diferents amb concentracions altes de fungicides. En algunes mostres, els insecticides esfenvalerat i fosmet es trobaven a una concentració superior a la seva dosi letal mitjana. Tot i que els fungicides es suposen segurs per a les abelles de mel, es troba una probabilitat creixent d’infecció de nosema (Nosema apis), un fong paràsit intestinal, en les abelles que consumien pol·len amb una càrrega fungicida superior. També es va comprovar que tot i que les abelles estaven prop de camps de conreu (nabiu, nabiu, cogombre, carbassa, síndria, etc.), hi havia nombroses mostres de pol·len de plantes silvestres.

Per un altre costat, segons la primera anàlisi a gran escala als EEUU, els fungicides comuns són el factor més important relacionat amb les disminucions de les poblacions d’abellots. En un estudi en 284 localitzacions de 40 Estats dels Estats Units d’Amèrica s’empraren complexos mètodes estadístics per analitzar el paper de 24 factors diferents a l’hora d’explicar el declivi de quatre espècies d’abellots.

Com a conclusió inesperada es veié que els fungicides en general i, entre ells el clortalonil* (àmpliament emprat als EEUU), s’han mostrat com els factors o agents més importants en el declivi de les poblacions, per causa d’algun tipus d’interacció amb el nosema.

Per un altre costat, diversos estudis de laboratori semblen confirmar la hipòtesi que els fungicides agrícoles tenen efectes no desitjats en el desenvolupament del nosema a les abelles, potser per afectar a microbis digestius beneficiosos.

* 2,4,5,6-tetracloroisoftalonitril, és un fungicida d’ampli espectre, amb altres usos com protector de la fusta, plaguicida i acaricida, i per controlar bacteris i algues.