De l’article «Una amanida… però amb males herbes, si us plau», del Marc Talavera Roma, publicat a la revista Agrocultura.
El mot “amanida” fa referència a un plat elaborat a base d’aliments crus. Un altre terme utilitzat per anomenar aquest plat, “ensalada”, fa referència a l’addició de sal; i el mot que usaven els romans, “acetaria”, fa referència a l’addició de vinagre.
Les transformacions socials, econòmiques, d’estil de vida i de model agroalimentari viscudes des de mitjans del segle passat s’han vist reflectides en la nostra dieta. Hem abandonat un reguitzell d’ingredients que s’havien utilitzat durant generacions en les amanides i que ara són desconeguts. Parlem de tots aquells que les grans corporacions agroalimentàries han obviat, que els petits agricultors i comerciants tampoc han posat de relleu, i que actualment ja no es comercialitzen.
Sembla lògic preguntar-se si la qualitat organolèptica d’aquestes espècies podria estar directament relacionada amb l’abandonament del seu ús. Per comprovar-ho, durant la Primera Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, organitzada pel col·lectiu Eixarcolant, es va realitzar, entre d’altres activitats, un tast a cegues d’una desena d’espècies emprades en amanides. Vuit eren silvestres i dues eren cultivades (enciam i escarola), que van servir de control. L’anàlisi estadística dels resultats demostrà que la meitat de les espècies silvestres avaluades van ser tant o més ben valorades que les espècies control pel conjunt dels participants; per altra banda, la resta d’espècies silvestres avaluades també van ser valorades igual o millor que els controls per almenys un 30% dels participants.
El motiu de fons que va desencadenar l’abandonament dels usos associats a aquestes espècies va ser que, en un context de modernització i de transició vers un model de vida urbà, però amb el record de la misèria de la postguerra encara ben viu, “era més còmode, i sobretot més ben vist socialment, menjar un plat d’enciam que no pas anar a recollir males herbes pels marges i els camps, com pobres”. Moltes de les persones grans amb qui conversem ens ho descriuen textualment amb aquestes paraules.
En funció de la zona geogràfica, de les tradicions familiars, i de les preferències de cada família, la variabilitat entre les espècies silvestres utilitzades com a ingredients de les amanides era força gran, i s’han documentat a tot Catalunya més de cinquanta espècies silvestres utilitzades per a tal finalitat.
Qui vulgui aprofundir en aquests coneixements, El 25 de març tindrà lloc a Igualada la segona edició de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant.