Hom pot observar que algunes grans cadenes de supermercats fa algun temps comercialitzen pomes de mida cada cop més petita en bosses de plàstic. Atentes a l’evolució del mercat s’han adonat que les mides petites les fan molt aptes per a ser menjades com a aperitiu, berenar, o senzillament un refrigeri.
Un pas més enllà l’han fet els productors de la poma Rockit, presentant les petites fruites en un format fàcil de dur, carmanyoles en forma de tub de plàstic, d’un sol us i reciclables.
Pel que fa a les Rockit, d’origen neozelandès, tenen un pes de tot just 80 a 85 grams i un diàmetre que no supera 63 mil·límetres. La mida de la poma causa un augment dels costos de producció, però es veuen compensats pel benefici final. Pel que fa al conreu, si s’empren portaempelts M9, amb un marc de 1,4 x 3 m., s’obté uns 2.380 arbres per hectàrea. Arbres que es poden aconseguint arbres d’uns quatre metres d’altura, amb branques a partir de 1,2 m. L’arbre creix una mica com el Royal Gala, però és menys vigorós.
No és una poma obtinguda amb enginyeria genètica, sinó per selecció tradicional. De fet, si féssim un inventari del material genètic autòcton, com ara antigues varietats del Montseny o el Pirineu, de ben segur trobaríem material apte per a esdevindre una Rockit autòctona.
Les Rockits s’empaqueten en carmanyoles reciclables amb tres o cinc unitats, per després ser venudes en llocs com cafès, hospitals, aeroports, centres esportius, etc. Mercès al seu envàs, es pot dur a qualsevol lloc on calgui un consum ràpid i còmode, com ara l’oficina o l’escola. La seva mida petita cap perfectament en les “carmanyoles reciclables”, sense necessitat de ser tallada i minimitzant els residus.
Pel que fa a la comercialització, la idea està conquerint mercats fàcilment, atès que es produeix en nou països (Nova Zelanda, Austràlia, Estats Units, Anglaterra, França, Itàlia, Alemanya, Espanya i Bèlgica) i es comercialitza en 29.
En definitiva, la Rockit apunta a un nou concepte de fruita, entesa com a refrigeri.