El problema dels nitrats

El problema dels nitrats

De l’article «Alemanya planteja mesures per poder reduir un 20% la fertilització nitrogenada», del Jesús Domingo, publicat pel Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya, i «Bauern wollen weiter Mist machen», de la Maria Fiedler, publicat al Der Tagesspiegel.

No només Catalunya té un problema amb els purins i l’excés de nitrats. Arreu d’Europa hi ha aquest problema, i per aquest fet, la Comunitat Europea pot arribar a sancionar els estats incomplidors amb els residus, com ara l’Alemanya.

La Comissió de la UE ha demanat reiteradament a Alemanya que faci unes pautes més estrictes per a la fertilització dels camps. En realitat, la coalició de negre-vermell hauria de fer-ho fins diumenge passat, però el Ministeri Federal d’Agricultura i Medi Ambient no ha estat capaç d’acordar a temps.

A nivell comunitari la concentració màxima permesa de nitrats a les aigües subterrànies és de 50 mil·ligrams/litre de nitrats, però a l’Alemanya no aconsegueix aquest objectiu des de fa anys. El 2017 es va superar el límit en gairebé un de cada cinc aqüífers, destacant especialment les zones de producció porcina com ara Nordrhein-Westfalen i Niedersachsen.

Altrament, als països del costat, Dinamarca ha aconseguit reduir la contaminació per nitrats en un 20 per cent, mentre que els Països Baixos paguen primes de retirada als productors de porcs.

Els agricultors i ramaders alemanys que s’oposen a haver de reduir la fertilització nitrogenada en un 20% el maig de 2020, al·leguen que aquesta reducció comportaria la malnutrició dels cultius i la pèrdua d’estructura del sòl. A més, la producció de porcí hauria de reduir-se augmentant la dependència d’exterior. També assenyalen que tant les compres de fertilitzants nitrogenats minerals com la cabana ramadera s’han reduït, i s’ha optimitzat la producció i aplicació de purins.

El ministeri d’agricultura alemany ha presentat un pla amb 6 mesures d’acompanyament:

  • Diferenciar les zones geogràfiques més sensibles a l’excés de nitrogen i fòsfor al sól.
  • Suport a la inversió en dipòsits, maquinària i equips que redueixin les emissions de fem (permetin emmagatzemar-lo i aplicar-lo de forma controlada)
  • Determinar amb major precisió, la quantitat de nutrients aplicats mitjançant la determinació del contingut de nutrients dels fems líquid.
  • Suport al creixement qualitatiu de la cabanya ramadera.
  • Mesures agroambientals.
  • Recomanacions d’alimentació al bestiar perquè excretin menys fòsfor i nitrogen.