De l’article “Quan el calci no s’assimila. El cul cagat del tomàquet i altres fisiopaties associades a una mala assimilació del calci“, d’en Borja Camí Marnet, publicat a la revista Agrocultura.
Tant el cul cagat o podridura apical en tomàquet, pebrot, albergínia i carbassó, com el picat de l’enciam i l’api o el rovell de la capsa de la carxofera són fisiopaties que tenen el seu origen en una mala absorció i translocació del calci.
Els símptomes són taques de color marró clar que apareixen al tomàquet, pebrot (verd i vermell) i albergínia, i es coneixen com a podridura o necrosi apical. També s’anomena cul cagat, pesseta, o blossom-end rot (BER).
Aquesta fisiopatia es produeix a les parts de creixement actiu de la planta, en el procés de divisió cel·lular durant la formació de nous teixits, a causa d’una baixa disponibilitat de calci. El calci és imprescindible durant la formació de nous teixits, i cal garantir-ne l’assimilació en determinades fases del cultiu.
El calci s’absorbeix de forma especial a les puntes de les arrels joves, arrossegat per l’aigua. Per tant, per previndre la podridura cal tenir un bon desenvolupament radicular mitjançant les pràctiques agronòmiques que afavoreixin l’exploració de la terra. També és precís un bon reg, especialment si hi la calor és elevada, amb gran transpiració per part de les plantes, i de forma fonamental durant el quallat i engrossiment dels fruits. Per tant, en aquest període cal fer regs menys abundants però més freqüents per mantenir una humitat de la terra constant.
Finalment, cal considerar els antagonismes entre elements, una excessiva presència de sodi o potassi, i també de nitrogen amoniacal, pot provocar la fisiopatia.
- Podeu trobar correctors de calci en la nostra secció comercial: http://www.mediterraneadeagroquimicos.cat/formulacions/CINTROFRAME.htm