Nombroses són les etiquetes comercials que aposten pel consum de la taronja valenciana: Un festival de colors i un recorregut d’estils de disseny pertanyents a diferents èpoques al llarg del segle passat, digne del més sensible i àvid dels col·leccionistes . Noms comercials sorprenents i capritxosos , vinculats cadascú al seu magatzem de taronges i al seu corresponent amo, barrejats amb noms topònims com Carcaixent, Tavernes, Algemesí, Cullera, Nules, etc donen fe i són també un vestigi molt artístic de la importància que va tindre, i encara te hui dia, la comercialització i exportació de cítrics en l’agricultura valenciana.
Hi ha publicacions diverses que situen l’origen de la citricultura a Espanya a Sóller, potser per malinterpretació de textos com el de Joan Llebrés i Moporter, que a la seua Memoria sobre la situació insular deia: «Los Naranjos a pesar de los esfuerzos que se han hecho para criarlos en varias partes, se ha visto que en ninguna crece ni fructifican como en la huerta de la Villa de Sóller…», on es refereix a les plantacions de ses Illes, no general d’Espanya. Alhora hi ha el fet que les exportacions des de Sóller tingueren molta anomenada, i que foren els comerciants de Sóller qui introduïren la taronja valenciana en mercats com el francès, i en potenciaren el conreu, atès que a Sóller mancava espai per cobrir la creixent demanda.
Ara bé, com indiquen articles, com, «La naranja valenciana: Su origen y los orígenes de la exportación» el primer focus productor fou Carcaixent, acreditat no més ni manco que pel botànic Cavanilles. En aquest article hom pot fer un recorregut ben documentat sobre aquest cítric, la seua introducció en la nostra terra, evolució de la seua importància comercial i lligams amb els factors econòmics i d’infraestructura.
Fos d’una manera o d’una altra, arribat el segle XX, la producció i exportació de taronja valenciana era una realitat econòmica de primera magnitud, en que els productors grans i xics pugnaven per oferir el seu producte als europeus àvids d’aquella fruita exòtica.
Si voleu trobar més informació, també podeu acudir a Taronges, magatzems i comerciants, o a Breu història de la taronja , i també podeu consultar el llibre Història agrària, Volum 1.