L’USDA, el Departament d’Agricultura dels Estats Units, va aprovar fa un any dues noves varietat de pomes concebudes per a l’us industrial. Són pomes modificades genèticament per a que els talls no s’oxidin en contacte amb l’aire. I si bé l’aprovació per a la distribució de la varietat no implicava encara el permís per a ser venuda per al consum, treballant en coordinació amb l’administració, l’empresa productora també l’ha aconseguit. El nom d’aquestes varietats no-oxidants és Pomes àrtiques, pel fet que la carn roman blanca després de tallar-se.
La manipulació genètica aplicada consisteix en «apagar» determinats gens que causen la síntesi de la PPO, la polifenol oxidasa, l’enzim que causa l’oxidació dels fenols presents a la poma. Suposadament aquesta reducció de la PPO no té altres efectes, però també cal pensar que la natura mai no malbarata cap esforç, si la PPO està en les pomes és per alguna raó.
Les Arctic Apples són una creació d’Okanagan Specialty Fruits, una empresa canadenca de set empleats que va ha treballat més de 18 anys per crear pomes àrtiques de les varietats Granny Smith i Golden Delicious.
Si bé la majoria dels organismes modificats genèticament precisen enormes inversions, al voltant d’uns 118 milions d’euros cadascun, les pomes àrtiques «només» han costat uns 10 milions d’euros a l’enginyer agrònom, pagès i també fundador i president d’Okanagan, en Neal Carter. Uns diners propis i recaptat d’amics, familiars, i persones pertanyents al món fructícola. Això és degut a que la majoria de les plantes transgèniques aprofiten gens procedents d’una altra planta o d’un bacteri o una altra espècie, mentre les pomes àrtiques es van fer mitjançant la tecnologia emergent anomenada silenciament genètic.
Actualment només el 2% de les vendes totals de poma als EUA corresponen a poma trossejada, a la que s’apliquen conservants, segons l’Associació de Productors de Poma dels EUA. En Carter va pensar que reduint l’oxidació de la fruita, podria crear mercat nou per als grills de poma. De moment ha venut la patent per trenta milions d’euros, tres vegades més del que ha costat obtindre les varietats.